El sud es posiciona en la perspectiva de la CTS.
Maneka Gandhi manté una visió de la tecnologia que podríem emmarcar
dins el corrent de “Ciència, tecnologia i societat”, defensant la
interdependència entre elles i desmuntant mites tecnològics de la mateixa
manera que ho fa aquesta perspectiva.
Arrel de les propostes de modificació del
protocol de Montreal, el 1990, sorgeix el conflicte entre les països del sud i
del nord entorn les tecnologies i el seu efecte en les societats.
La denúncia que duu a terme Maneka Gandhi
davant la negativa dels països del nord enfront la demanda de transferència
tecnològica dels països del sud, pretén fer veure la part humanista i social de
les tecnologies i les relacions que hi ha entre aquestes i les polítiques i les
realitats socials i culturals a cada país.
A banda dels problemes
mediambientals que porten associats els CFS i les seves implicacions en la
salut pública que preocupen tant als països del nord ( i tant diferents a les
preocupacions de salut pública del sud), els CFS són la medul·la de l’activitat
industrial de països com l’Índia i el seu control té un impacte desmesurat en
les seves polítiques de desenvolupament: desmuntant el mite de neutralitat.
Que el nord no vulgui compartir
el coneixement tecnològic perquè vol els beneficis econòmics desmunta els mites
d’”element democratitzador” de la tecnologia: perquè perjudica, i molt, els
països més pobres i més vulnerables; i també el de la seva “neutralitat”, ja
que el que pretenen els països del nord és que aquest coneixement segueixi
exclusivament en mans de pocs perquè “la innovació tecnològica és poder”.
Critica la defensa del nord al
“seu” coneixement científic quan és aquest aquest progrés científic tan seu el
que va descobrir els gasos CFS i desenvolupar
la tecnologia i la indústria que ara es vol modificar, fent-los veure
que la ciència no sempre és element i garantia de progrés i millora social sinó
que les relacions entre societat i tecnologia són interactives i d’influència
mútua.
Makena Gandhi posa en evidència les diferents repercussions socials
i econòmiques d’una decisió “política”com
aquesta, i fins i tot la diferent visió social i cultural que tenen les
diferents societats respecte els problemes mediambientals globals, oposant-se a
la visió intel·lectual de la ciència que mostren els països del nord al posicionar-se
sota la perspectiva del determinisme tecnològic, i denunciant com les seves
decisions polítiques i econòmiques afecten i influeixen en el desenvolupament
de la tecnologia i de la societat, trencant la idea de progrés unidireccional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada