Informe de síntesi CTS

Aquestes són les meves conclusions respecte el meu procés d'aprenentatge i canvi conceptual envers la CTS, TE i aprenentatge significatiu:

L’aprenentatge significatiu es produeix quan hi ha un canvi conceptual en els nostres models mentals perquè el coneixement es construeix a partir de processos d’assimilació, equilibrament i acomodació de la nova informació als nostres esquemes. Els canvis conceptuals són d’enriquiment i ampliació de coneixements quan t’obliguen a fer una revisió dels esquemes de coneixement previs. Els canvis conceptuals són radicals quan t’obliguen a una reestructuració dels models mentals perquè sinó no es produeix el procés d’acomodació de la nova informació ja que xoca frontalment amb les teves creences o idees prèvies.

Jo he modificat el meu concepte sobre ciència, tecnologia i societat incorporant una perspectiva sistèmica dels conceptes que abans analitzava de forma aïllada i no sabia ben bé com connectar, veient la direccionalitat de la ciència i la tecnologia cap a la societat però sense acabar de definir de quina manera la societat repercutia en la ciència i la tecnologia. Per tant, puc dir que s’ha produït en mi un canvi conceptual radical al deixar de pensar de forma determinista i tenir més en compte totes les interaccions.

A més a més, he ampliat la meva visió de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge amb les incorporacions de la tecnologia de l'educació, per tant he enriquit i revisat el meu model metal ampliant coneixements i incrementant les relacions amb d'altres camps conceptuals.

Si el coneixement es construeix en un context determinat mitjançant les interaccions amb els altres en el que s’anomena procés dialògic. Si la construcció de coneixement és un procés social de col·laboració i participatiu que afavoreix la negociació de significats i afavoreix els processos metacognitius i de reflexió i per tant promouen el canvi conceptual. Si jo he modificat els meus esquemes de coneixement enriquint-los i estructurant-los amb la meva participació en les activitats proposades des d’aquesta assignatura en un entorn virtual en interacció amb altres alumnes i a través de debats virtuals, propostes d’argumentació, creació de mapes conceptuals mitjançant eines informàtiques o creació d’un blog perquè La TE és un procés que pot facilitar la  construcció de coneixement dissenyant la instrucció, l’ànalisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge, llavors la TE ha facilitat l’adquisició de nous coneixements i ha fet possible que realitzés un aprenentatge significatiu en interacció amb els meus companys, promovent el canvi conceptual en relació als materials i les situacions i activitats proposades.

Tecnologia educativa i aprenentatge significatiu

I què hi pinta l'educació en aquest entramat entre ciència, tecnologia i societat?
Jo ho he relacionat així:

La lectura i estudi del mòdul 2 i la participació al fil del debat "aprendre fent" m'han permès entendre la diferenciació entre tecnologia de i en l'educació i la fonamentació teòrica que això representa. 
M'ha permès establir connexions entre tecnologia i la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge, que busca l'aprenentatge significatiu. He incorporat el concepte de canvi conceptual per definir aprenentatge significatiu i que inclou els models mentals com a estructures de coneixement que anem construïnt, modificant, enriquint, revisant, reestructurant cada vegada que ens enfrontem a una situació d'aprenentatge significatiu.

Mapa conceptual de CTS

Després de llegir l'article de Domènech i Triadó "Ciència, tecnoligia i societat: nous interrogants per a la psicologia" amb deteniment, he creat un nou mapa coneptual, que he ampliat amb les idees del mòdul 1 de l'asignatura. 
És un mapa més complert i més ric que el que vaig fer inicialment. 
Aquí us el deixo:

Què ha canviat? Quins conceptes he modificat?
A part de l'enriquiment del mapa amb les diferents perspectives teòriques que expliquen les relacions entre els 3 conceptes, el més important és el canvi de visió i deixar de pensar en els conceptes com a identitats soles per passar a fer-ho amb una mirada sistèmica, com un tot global. Aquesta nova mirada és la que dóna llum a allò que potser intuia però no sabia explicar.

Us adjunto, també, el link a l'article, per si és del vostre interès:
Article

CmapTools: una bona eina d'aprenentatge

CmapTools és una nova descoberta!
Fàcil d'aprendre a fer anar, ens serveix per a crear mapes conceptuals de forma senzilla i ràpida.
Molt interessant d'utilitzar en el nostre món, que és el de l'educació.

Us deixo el link cap a la pàgina on podreu descarregar-vos el programa gratuïtament:

CmapTools

Espero que us agradi tant com a mi!

Síntesi

He seguit dos fils de discussió, fent dues aportacions del bàndol vermell a cadascun d’ells. Aquesta síntesis és la meva cinqueña aportació.

Els fils que he seguit són el de la Intel·ligència nevera i el d’Aprendre fent. Tot i que en el primer hi ha hagut menys participació, era molt clara la posició de cada bàndol i penso que les aportacions que he realitzat estaven millor estructurades i argumentades que les enviades a l’altra fil del debat.

El que més m’ha xocat és la facilitat amb la que es pot argumentar des del tecnodeterminisme la importància de les tecnologies com a motor de progrés (també escolar), un progrés entès com a unidireccional. I m’ha fet pensar molt la vigència que tenen en el nostre dia a dia els mites tecnològics. En ambdos fils s’ha defensat la neutralitat de les tecnologies, la seva separació del fet social (al fil aprendre fent perquè les tecnologies permeten un progrés en els processos formatius, sense pensar que no és la tecnologia en si sinó l’ús que en fem), el seu aspecte democratitzador i universal o el valor de la seva eficàcia i la idea de millora constant quan, als dos fils seguits hi ha exemples del contrari (els CFS, que són gasos nocius; o el fet d’utilitzar les TIC a l’escola com un llibre de text més, canviant el mitjà però no la metodologia i, per tant, sense garantir una millora en els processos d’EA).

També m’ha sorprès molt que, en el fil d”Aprendre fent, algunes postures tecnodeterministes defensessin la transmissió de coneixement quan era possible defensar la creació de nous contextos de comunicació i d’interrelació i, per tant de construcció de coneixement i d’aprenentatge, mitjançant les TIC i les TAC, aprenentatge que no seria possible en l’actualitat sense aquest progrés tecnològic que ens ha dut a la societat de la informació.

A destacar les intervencions de la Mireia Casas a Aprendre fent, per la força dels arguments, la claredat del contingut i l’adequació; i la Mireia Ibàñez a Intel·ligència nevera,  perquè ha estructurat fantàsticament bé les seves argumentacions, fent referència als continguts treballats de forma coherent i amb una alta claredat expositiva.

Intel·ligència nevera

D'acord que només el Nord pot solucionar el problema mediambiental perquè és qui té els mitjans. Però no estic d'acord amb què el Nord vulgui preservar el medi ambient. En tot cas, s'hauria de sentir responsable i no culpar el Sud per allò que no és capaç de resoldre. 

Que el Nord no vulgui fer una transferència tecnològica demostra com ciència, tecnologia i societat no són fets aïllats sinó un tot interdependent amb conseqüències en tots els àmbits. És simplement una qüestió de poder i dominància i el que pretén el Nord és treuren beneficis econòmics i no perdre aquest poder. I això és un fet cultural, o social idemostra com darrere la tecnologia hi ha ideologia i com la societat influeix en el progrés científic i tecnològic.

És a dir, també la postura del Nord es pot explicar des del corrent de la CTS.

Comentari fet en relació al text "La intel·ligència a la nevera" del primer capítol del llibre: El autismo del Norte Fernández Hermana, L. (1995). El autismo del norte. En Toledo, V., Shiva, V., Egziabher, T. y Fernández H., L., El medi ambient vist pel sud. Barcelona: Beta.

Intel·ligència nevera

El sud es posiciona en la perspectiva de la CTS.

Maneka Gandhi manté una visió de la tecnologia que podríem emmarcar dins el corrent de “Ciència, tecnologia i societat”, defensant la interdependència entre elles i desmuntant mites tecnològics de la mateixa manera que ho fa aquesta perspectiva.

Arrel de les propostes de modificació del protocol de Montreal, el 1990, sorgeix el conflicte entre les països del sud i del nord entorn les tecnologies i el seu efecte en les societats.

La denúncia que duu a terme Maneka Gandhi davant la negativa dels països del nord enfront la demanda de transferència tecnològica dels països del sud, pretén fer veure la part humanista i social de les tecnologies i les relacions que hi ha entre aquestes i les polítiques i les realitats socials i culturals a cada país.

A banda dels problemes mediambientals que porten associats els CFS i les seves implicacions en la salut pública que preocupen tant als països del nord ( i tant diferents a les preocupacions de salut pública del sud), els CFS són la medul·la de l’activitat industrial de països com l’Índia i el seu control té un impacte desmesurat en les seves polítiques de desenvolupament: desmuntant el mite de neutralitat.

Que el nord no vulgui compartir el coneixement tecnològic perquè vol els beneficis econòmics desmunta els mites d’”element democratitzador” de la tecnologia: perquè perjudica, i molt, els països més pobres i més vulnerables; i també el de la seva “neutralitat”, ja que el que pretenen els països del nord és que aquest coneixement segueixi exclusivament en mans de pocs perquè “la innovació tecnològica és poder”.

Critica la defensa del nord al “seu” coneixement científic quan és aquest aquest progrés científic tan seu el que va descobrir els gasos CFS i desenvolupar  la tecnologia i la indústria que ara es vol modificar, fent-los veure que la ciència no sempre és element i garantia de progrés i millora social sinó que les relacions entre societat i tecnologia són interactives i d’influència mútua.

Makena Gandhi posa en evidència les diferents repercussions socials i econòmiques  d’una decisió “política”com aquesta, i fins i tot la diferent visió social i cultural que tenen les diferents societats respecte els problemes mediambientals globals, oposant-se a la visió intel·lectual de la ciència que mostren els països del nord al posicionar-se sota la perspectiva del determinisme tecnològic, i denunciant com les seves decisions polítiques i econòmiques afecten i influeixen en el desenvolupament de la tecnologia i de la societat, trencant la idea de progrés unidireccional.