Informe de síntesi CTS

Aquestes són les meves conclusions respecte el meu procés d'aprenentatge i canvi conceptual envers la CTS, TE i aprenentatge significatiu:

L’aprenentatge significatiu es produeix quan hi ha un canvi conceptual en els nostres models mentals perquè el coneixement es construeix a partir de processos d’assimilació, equilibrament i acomodació de la nova informació als nostres esquemes. Els canvis conceptuals són d’enriquiment i ampliació de coneixements quan t’obliguen a fer una revisió dels esquemes de coneixement previs. Els canvis conceptuals són radicals quan t’obliguen a una reestructuració dels models mentals perquè sinó no es produeix el procés d’acomodació de la nova informació ja que xoca frontalment amb les teves creences o idees prèvies.

Jo he modificat el meu concepte sobre ciència, tecnologia i societat incorporant una perspectiva sistèmica dels conceptes que abans analitzava de forma aïllada i no sabia ben bé com connectar, veient la direccionalitat de la ciència i la tecnologia cap a la societat però sense acabar de definir de quina manera la societat repercutia en la ciència i la tecnologia. Per tant, puc dir que s’ha produït en mi un canvi conceptual radical al deixar de pensar de forma determinista i tenir més en compte totes les interaccions.

A més a més, he ampliat la meva visió de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge amb les incorporacions de la tecnologia de l'educació, per tant he enriquit i revisat el meu model metal ampliant coneixements i incrementant les relacions amb d'altres camps conceptuals.

Si el coneixement es construeix en un context determinat mitjançant les interaccions amb els altres en el que s’anomena procés dialògic. Si la construcció de coneixement és un procés social de col·laboració i participatiu que afavoreix la negociació de significats i afavoreix els processos metacognitius i de reflexió i per tant promouen el canvi conceptual. Si jo he modificat els meus esquemes de coneixement enriquint-los i estructurant-los amb la meva participació en les activitats proposades des d’aquesta assignatura en un entorn virtual en interacció amb altres alumnes i a través de debats virtuals, propostes d’argumentació, creació de mapes conceptuals mitjançant eines informàtiques o creació d’un blog perquè La TE és un procés que pot facilitar la  construcció de coneixement dissenyant la instrucció, l’ànalisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge, llavors la TE ha facilitat l’adquisició de nous coneixements i ha fet possible que realitzés un aprenentatge significatiu en interacció amb els meus companys, promovent el canvi conceptual en relació als materials i les situacions i activitats proposades.

Tecnologia educativa i aprenentatge significatiu

I què hi pinta l'educació en aquest entramat entre ciència, tecnologia i societat?
Jo ho he relacionat així:

La lectura i estudi del mòdul 2 i la participació al fil del debat "aprendre fent" m'han permès entendre la diferenciació entre tecnologia de i en l'educació i la fonamentació teòrica que això representa. 
M'ha permès establir connexions entre tecnologia i la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge, que busca l'aprenentatge significatiu. He incorporat el concepte de canvi conceptual per definir aprenentatge significatiu i que inclou els models mentals com a estructures de coneixement que anem construïnt, modificant, enriquint, revisant, reestructurant cada vegada que ens enfrontem a una situació d'aprenentatge significatiu.

Mapa conceptual de CTS

Després de llegir l'article de Domènech i Triadó "Ciència, tecnoligia i societat: nous interrogants per a la psicologia" amb deteniment, he creat un nou mapa coneptual, que he ampliat amb les idees del mòdul 1 de l'asignatura. 
És un mapa més complert i més ric que el que vaig fer inicialment. 
Aquí us el deixo:

Què ha canviat? Quins conceptes he modificat?
A part de l'enriquiment del mapa amb les diferents perspectives teòriques que expliquen les relacions entre els 3 conceptes, el més important és el canvi de visió i deixar de pensar en els conceptes com a identitats soles per passar a fer-ho amb una mirada sistèmica, com un tot global. Aquesta nova mirada és la que dóna llum a allò que potser intuia però no sabia explicar.

Us adjunto, també, el link a l'article, per si és del vostre interès:
Article

CmapTools: una bona eina d'aprenentatge

CmapTools és una nova descoberta!
Fàcil d'aprendre a fer anar, ens serveix per a crear mapes conceptuals de forma senzilla i ràpida.
Molt interessant d'utilitzar en el nostre món, que és el de l'educació.

Us deixo el link cap a la pàgina on podreu descarregar-vos el programa gratuïtament:

CmapTools

Espero que us agradi tant com a mi!

Síntesi

He seguit dos fils de discussió, fent dues aportacions del bàndol vermell a cadascun d’ells. Aquesta síntesis és la meva cinqueña aportació.

Els fils que he seguit són el de la Intel·ligència nevera i el d’Aprendre fent. Tot i que en el primer hi ha hagut menys participació, era molt clara la posició de cada bàndol i penso que les aportacions que he realitzat estaven millor estructurades i argumentades que les enviades a l’altra fil del debat.

El que més m’ha xocat és la facilitat amb la que es pot argumentar des del tecnodeterminisme la importància de les tecnologies com a motor de progrés (també escolar), un progrés entès com a unidireccional. I m’ha fet pensar molt la vigència que tenen en el nostre dia a dia els mites tecnològics. En ambdos fils s’ha defensat la neutralitat de les tecnologies, la seva separació del fet social (al fil aprendre fent perquè les tecnologies permeten un progrés en els processos formatius, sense pensar que no és la tecnologia en si sinó l’ús que en fem), el seu aspecte democratitzador i universal o el valor de la seva eficàcia i la idea de millora constant quan, als dos fils seguits hi ha exemples del contrari (els CFS, que són gasos nocius; o el fet d’utilitzar les TIC a l’escola com un llibre de text més, canviant el mitjà però no la metodologia i, per tant, sense garantir una millora en els processos d’EA).

També m’ha sorprès molt que, en el fil d”Aprendre fent, algunes postures tecnodeterministes defensessin la transmissió de coneixement quan era possible defensar la creació de nous contextos de comunicació i d’interrelació i, per tant de construcció de coneixement i d’aprenentatge, mitjançant les TIC i les TAC, aprenentatge que no seria possible en l’actualitat sense aquest progrés tecnològic que ens ha dut a la societat de la informació.

A destacar les intervencions de la Mireia Casas a Aprendre fent, per la força dels arguments, la claredat del contingut i l’adequació; i la Mireia Ibàñez a Intel·ligència nevera,  perquè ha estructurat fantàsticament bé les seves argumentacions, fent referència als continguts treballats de forma coherent i amb una alta claredat expositiva.

Intel·ligència nevera

D'acord que només el Nord pot solucionar el problema mediambiental perquè és qui té els mitjans. Però no estic d'acord amb què el Nord vulgui preservar el medi ambient. En tot cas, s'hauria de sentir responsable i no culpar el Sud per allò que no és capaç de resoldre. 

Que el Nord no vulgui fer una transferència tecnològica demostra com ciència, tecnologia i societat no són fets aïllats sinó un tot interdependent amb conseqüències en tots els àmbits. És simplement una qüestió de poder i dominància i el que pretén el Nord és treuren beneficis econòmics i no perdre aquest poder. I això és un fet cultural, o social idemostra com darrere la tecnologia hi ha ideologia i com la societat influeix en el progrés científic i tecnològic.

És a dir, també la postura del Nord es pot explicar des del corrent de la CTS.

Comentari fet en relació al text "La intel·ligència a la nevera" del primer capítol del llibre: El autismo del Norte Fernández Hermana, L. (1995). El autismo del norte. En Toledo, V., Shiva, V., Egziabher, T. y Fernández H., L., El medi ambient vist pel sud. Barcelona: Beta.

Intel·ligència nevera

El sud es posiciona en la perspectiva de la CTS.

Maneka Gandhi manté una visió de la tecnologia que podríem emmarcar dins el corrent de “Ciència, tecnologia i societat”, defensant la interdependència entre elles i desmuntant mites tecnològics de la mateixa manera que ho fa aquesta perspectiva.

Arrel de les propostes de modificació del protocol de Montreal, el 1990, sorgeix el conflicte entre les països del sud i del nord entorn les tecnologies i el seu efecte en les societats.

La denúncia que duu a terme Maneka Gandhi davant la negativa dels països del nord enfront la demanda de transferència tecnològica dels països del sud, pretén fer veure la part humanista i social de les tecnologies i les relacions que hi ha entre aquestes i les polítiques i les realitats socials i culturals a cada país.

A banda dels problemes mediambientals que porten associats els CFS i les seves implicacions en la salut pública que preocupen tant als països del nord ( i tant diferents a les preocupacions de salut pública del sud), els CFS són la medul·la de l’activitat industrial de països com l’Índia i el seu control té un impacte desmesurat en les seves polítiques de desenvolupament: desmuntant el mite de neutralitat.

Que el nord no vulgui compartir el coneixement tecnològic perquè vol els beneficis econòmics desmunta els mites d’”element democratitzador” de la tecnologia: perquè perjudica, i molt, els països més pobres i més vulnerables; i també el de la seva “neutralitat”, ja que el que pretenen els països del nord és que aquest coneixement segueixi exclusivament en mans de pocs perquè “la innovació tecnològica és poder”.

Critica la defensa del nord al “seu” coneixement científic quan és aquest aquest progrés científic tan seu el que va descobrir els gasos CFS i desenvolupar  la tecnologia i la indústria que ara es vol modificar, fent-los veure que la ciència no sempre és element i garantia de progrés i millora social sinó que les relacions entre societat i tecnologia són interactives i d’influència mútua.

Makena Gandhi posa en evidència les diferents repercussions socials i econòmiques  d’una decisió “política”com aquesta, i fins i tot la diferent visió social i cultural que tenen les diferents societats respecte els problemes mediambientals globals, oposant-se a la visió intel·lectual de la ciència que mostren els països del nord al posicionar-se sota la perspectiva del determinisme tecnològic, i denunciant com les seves decisions polítiques i econòmiques afecten i influeixen en el desenvolupament de la tecnologia i de la societat, trencant la idea de progrés unidireccional.

Aprendre fent

Cal tenir en compte les millores tècniques i les TIC en els processos d'ensenyament i aprenentatge i a les escoles, però no per a la transmissió de coneixements.

Els corrents psicològics cognitius i la concepció constructivista postulen que l'aprenentatge es construeix, s'elabora mitjançant l'activitat individual en interacció amb els altres en contextos concrets.

El context social i cultural actual, el que anomenem "societat de la informació", ens obliga a repensar el QUÊ ensenyem als nostres alumnes perquè es desenvolupin de forma integral i assoleixin l'autonomia i les competències necessàries per inserir-se a aquesta societat.

Les TIC han creat nous contextos de relació i comunicació entre les persones i noves maneres de crear coneixement i transmetre informació, buscar-la, exposar-la i compartir-la, i de treballar de forma col·laborativa i en xarxa que l'educació no pot ignorar, alhora que ens ofereixen una nova o unes noves maneres de COM ensenyar, tenint en compte les noves competències a desenvolupar.

La plastificadora és un avenç tècnic que ha facilitat la tasca als mestres en la creació de material però això no vol dir que hagi incidit qualitativament en els processos educatius. I passa el mateix amb les TIC a l'aula quan les utilitzem com una eina de transmissió de coneixement.

Per això les TIC i la TE són una oportunitat de diversificació, de creació de noves estratègies i nous contextos d'aprenentatge, de participació i de comunicació i de creació de coneixement.

Aprendre fent

La meva primera intervenció ha estat una contraargumentació a l'afirmació “l’alumne primer ha d’aprendre de forma individual i, un cop assolit l’aprenentatge, el pot compartir” perquè penso que afirmar això forma part de la visió tradicional de l’ensenyament i l’aprenentatge entès com a transmissió de coneixement on existeix una sola intel·ligència i el paper del mestre és el d'expert en aquest coneixement.

I em serveixen de contraarguments les cites fetes de Confuci i Gardner o Cabero i Herrera. 

Com diu Gardner a l’entrevista,  el paper del mestre ha de ser el de guia d’aquest procés personal i individual (que no solitari) d’aprenentatge, creant els contextos educatius que el permetin, acompanyant els alumnes i buscant les seves “passions”, és a dir, tenint en compte la motivació i les preferències dels alumnes.

I no s'ha d’oblidar que es tracta d'una tasca conjunta, un treball en col·laboració amb tots els agents implicats en el procés: alumnes, mestre i famílies, fent una referència al triangle socioeducatiu i pensant més en COM ensenyem que no pas en el QUÈ perquè si tots no som iguals ni aprenem de la mateixa manera no podem pretendre ensenyar igual a tothom.

Si entenem els procesos d’ensenyament i aprenentatge des de la visió constructivista, on es té en compte l’activitat de l’alumne i la interacció amb els continguts i amb els altres per crear i elaborar coneixement i aprenentatge significatiu; si entenem que aquest aprenentatge no serà significatiu si no tenim en compte la ZDP de cada alumne i per tant també les característiques individuals de cadascun per tal d’oferir la resposta educativa ajustada a les seves necessitats i, com diu Gardner, un ensenyament personalitzat (que no individual); si entenem que l’aprenentatge és una construcció conjunta de significats que s’elaboren amb les interaccions que realitzem amb els altres en els diferents contextos; si entenem que hi ha més d’una intel·ligència i que aquesta teoria ens ajuda a explicar la diversitat a l’aula i la necessitat de diversificar els contextos educatius, les metodologies, les propostes, les estratègies aprofitant tots els recursos que tinguem a l’abast (incloent-hi les TIC); si entenem l’aprenentatge com a motor de desenvolupament de les persones i de les seves potencialitats i competències per a la vida; si entenem tot això, llavors no podem creure que el coneixement es transmet i que els mestres i professors són els experts encarregats d’aquesta transmissió. 

Aprendre fent

Aprendre fent fa referència a un dels fils en els que he participat durant el debat que hem dut a terme aquests dies. Es tracta de reflexionar sobre ciència, tecnologia i societat. I la relació entre tecnologia i escola o tecnologia i aprenentatge.

El punt de partida són aquestes entrevistes que adjunto.

A Robert Schank:

També us pot interessar aquesta entrevista: Redes: entrevista a Howard Gardner

Espero que ho trobeu interessant!
Us convido a penjar els vostres comentaris.

Qüestions de desenvolupament breu

I aquestes són les meves primeres respostes en l'avaluació inicial. Serà interessant rellegir-les al final del semestre.

  1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
Penso que el progrés en el coneixement tecnològic i científic ha modificat la nostra societat cap el que anomenem societat de la informació. Sí que crec que ha determinat noves formes econòmiques i socials, que potser es poden considerar progrés. No ho tinc del tot clar. No crec que garanteixi el progrés econòmic i social si no va acompanyat d’unes polítiques adequades. Continuen existint les mateixes desigualtats que abans i n’han aparegut de noves: no tothom té accés a la informació i no tothom té la capacitat de transformar aquesta informació en coneixement. Sota el meu punt de vista, garantir el progrés social és garantir uns drets bàsics per a tothom i no sembla que això sigui així. Respecte a garantir el progrés econòmic tampoc ho tinc clar: som una societat més rica? A mi em sembla que no.

  2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
No tinc clar que existeixi la neutralitat ideològica, penso que sempre hi ha una ideologia darrere de tot, fins i tot darrere d’allò que vol ser neutral. Potser les tecnologies i la ciència són neutrals, però no el seu ús. Darrere de cada decisió que prenem al respecte hi ha ideologia. L’ésser humà és ideològic, encara que no s’ho pensi.

  3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
No hi estic d’acord. Crec que són un instrument més del qual disposem i ens en podem aprofitar, però no és l’unic ni penso que ho hagi de ser.

  4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
A la societat de la informació el major canvi és la facilitat d’acés a aquesta, la facilitat de connexió amb qualsevol persona d’arreu del món, la facilitat d’intercanvi i l’accés al coneixement. El que anomenem globalització.

  5. Defineix en una frase la Tecnologia Educativa. Digues quin és el seu objecte d’estudi.
És aquella tecnologia que ens permet incidir, ajudar, millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge,

  6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement. Transmissió de coneixement és per exemple una classe magistral on l’expert et dicta allò que és vàlid, correcte o que es considera que has d’aprendre. Construcció de coneixement és per exemple una classe on se’t planteja una tasca o un problema a resoldre a través del qual tu hauràs de treure una resposta, l’hauràs de construir.

  7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
Hi estic molt d’acord perquè aprenem amb els altres, en interacció amb els altres, i perquè el context on som ens marca unes normes, uns rols i uns tipus d’interaccions i d’interelacions, i també uns vincles afectius i uns estils comunicatius que fan que l’aprenentatge significatiu, al ser compartit, es vegi influenciat.

 8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
 Sí. Tinc diferents opcions personalitzades.

  9. Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal•lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts?
En principi sí. Tot i que sóc miop i em cansa molt llegir moltes hores a l’ordinador. Respecte els apunts, combino digitals i manuals, també pel mateix motiu.

  10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
 TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___5___
 CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ____6__
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ________
 DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___7__
 CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _8____
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: ___5__
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____7__
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___10___
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___6____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___8____

Mapa conceptual: ciència, tecnologia, societat, educació.

Aquest és el meu primer mapa conceptual, fet una mica a corre-cuita:

Per què?

L'objectiu d'aquest blog és reflectir el meu procés d'aprenentatge al voltant de les noves tecnologies de la informació i l'educació que estic duent a terme dins els meus estudis de Psicopedagogia. Pretenc crear un portafoli, un petit espai de reflexió al voltant de la tecnologia i l'educació.

Objectius?
 1.Delimitar les diferents formes de conceptualitzar la Tecnologia Educativa, discriminant els seus límits i marcs d'actuació.
 2.Valorar la importància dels factors socioculturals i comunicatius en les situacions mediades d'aprenentatge.  3.Dissenyar situacions d'aprenentatge mediades per eines tecnològiques, que potenciïn l'aprenentatge significatiu i el canvi conceptual.
 4.Desenvolupar una actitud positiva però realista davant l'aplicació de les TIC a les situacions d'ensenyament i aprenentatge.

Competències a desenvolupar?
1. Anàlisi argumentada de les causes, conseqüències i postures quotidianes davant la relació i implicacions entre Ciència, Tecnologia i Societat.
2. Identificació de les diferents maneres de concebrela Tecnologia Educativai les seves conseqüències, límits i potencialitats.
3. Coneixement de les bases de fonamentació dela Tecnologia Educativai de les tecnologies en l'educació.
4. Anàlisi de les característiques comunicatives de les situacions d'ensenyament i aprenentatge mediades per TIC y planificació de les condicions més favorables per a l'aprenentatge.
5. Representació gràfica un sistema conceptual complex per mitjà d'eines digitals especialitzades.
6. Compartició del propi coneixement al voltant d'experiències i recursos vinculats ambla Tecnologia Educativa.
7. Argumentació sobre la consecució o no de canvi conceptual.
8. Experimentació de l'aprenentatge basat en casos i valoració del procés de construcció d'aprenentatge que pot fomentar.
9. Anàlisi de processos d'argumentació en discussió on-line i valoració del procés de construcció d'aprenentatge que pot fomentar.
10. Identificació de problemes de la vida quotidiana susceptibles de constituir-se en desencadenant d'activitats d'aprenentatge significatiu situant-se des de la perspectiva del psicopedagog.
11. Disseny, desenvolupament, implementació i avaluació d'un projecte relacionat amb la funció del psicopedagog i que incorpori l'ús efectiu de la tecnologia.
12. Il·lustració del procés o resultats d'una activitat d'ensenyament aprenentatge per mitjà de recursos digitals.
13. Compartir digitalment les evidències que mostren el desenvolupament i consecució d'aquestes competències en forma de portafoli.

Com veieu, tinc feina!